Lo Blog de Manuel Coll

  AZ-ZAITUN I AL-BURTAT Manuel Coll i Taberner 0. Introducció La lectura d’un llibre que descrivia la llunyana Ruta de la Seda em va portar al coneixement de l’existència del port de Zaitun en la costa marítima xinesa. Aquest port xinès era l’objectiu dels navegants àrabs durant l’època medieval perquè era un gran centre d’intercanvi comercial. El grup de comerciants àrabs que allí acudien era prou nombrós com per a tenir el seu propi barri residencial anomenat Zaitun o Çaiton. Per un altra banda, els estudis sobre l’estada dels musulmans a les terres ebrenques ens mostren que a la zona de Lleida el nom de Zaitun era usat per a donar nom a la comarca del riu Cinca. Aquesta coincidència de la instal·lació d’un mateix nom en l’extrem oriental asiàtic i en l’extrem occidental europeu em va copsar i em va obligar a interessar-me pel seu significat i procedència. Per aquest motiu em calgué acudir al viatger Marco Polo i al viatger Ibn Battuta pel que fa a la descripc

  LA BATALLA DE VIC , UNA CONFUSIÓ ORTOGRÀFICA DE L’ESCRIVANIA MEDIEVAL Manuel Coll i Taberner 0. Plantejament de la qüestió Un dels dubtes de la historiografia catalana ha girat al voltant del lloc on Guifré el Pilós fou ferit de mort. En les cròniques històriques catalanes conservades no es va recollir el nom del lloc on es va desenvolupar la batalla en la qual el comte català va rebre la llançada mortal. Sí que es va recollir el nom d’aquest lloc a les cròniques andalusines o aràbigues, però la forma ortogràfica que ha arribat als nostres dies ha portat a la confusió i a la indeterminació del lloc en qüestió. L’objectiu d’aquest escrit, doncs és la de contrastar aquests relats dels fets històrics per a poder concretar el nom del lloc on Guifré el Pilós va guerrejar la seva darrera batalla. Aquest problema onomàstic va quedar presentat en les obres historiogràfiques de Ramon d’Abadal i de Miquel Coll i Alentorn pel costat català

  Barbastre i Catalunya Manuel Coll i Taberner 0. Introducció El geògraf Al-Udrí fou originari d’Almeria, viatjà a Orient i visqué deu anys a la Meca. Va morir a València l’any 1085. De la seva obra geogràfica ens ha arribat als nostres dies unes descripcions de Múrcia, València, Saragossa, Osca i part de l’actual Andalusia. Un text conservat de la seva obra geogràfica va fer pensar a alguns onomasiòlegs que el nom de Catalunya podria ser d’origen aràbic. El text en qüestió es pot trobar en el llibre de Dolors Bramon De quan érem o no musulmans , a la pàg. 136: Al-Udrí. Nusus, p. 24-25. § 152 “ La ciutat de Saragossa és al centre de les ciutats de la Frontera i constitueix la porta de totes les seves rutes. Des de Saragossa a Lleida, situada a llevant seu, hi ha cent vint milles; de Saragossa a Almudévar (Burj al-Rumí), trenta-cinc; d’Almudévar a Osca, quinze; de Talúniya a Lleida, trenta-cinc, i des de Saragossa a Tortosa, al seu sud-est, cent vint. En la nota 33