La Pobla de l'aràbiga Massaluca

 

LA POBLA DE L'ARÀBIGA MASSALUCA

Manuel Coll i Taberner

El nom de la Pobla de Massaluca ens remet primerament a l'època de l'ocupació aràbiga d'aquesta zona terraltenca. El nom de Massaluca ens recorda un establiment agropecuari d'aquella època que podem traduir com la Masada d'Al-Úqba. El nom al-Úqba és un nom personal aràbic basat en el nom de l'àliga en l'idioma aràbic. Els àrabs utilitzaven diferents noms d'animals com a noms de persona. Aquest nom personal aràbic Úqba ha quedat reflectit en molts topònims espanyols que ens recorden aquells segles en què Espanya es deia Al-Àndalus.

Pels documents medievals que s'han conservat sabem que el castell de Batea integrava en els seus dominis l'antic terme o devesa de Massaluca. L'any 1181 el rei Alfons II, fill de Ramon Berenguer IV, va signar la carta de població de Batea i l'Algars a favor de Bernat Granell. Les dificultats, però, de posar en pràctica el repoblament van comportar que uns anys més tard la família Granell entregués els seus drets sobre Batea als templers en un document de l'any 1187, i que retornés a Tàrrega, al seu lloc d'origen. Posteriorment, l'Orde del Temple reprengué el repoblament de la zona de Batea, i així l'any 1205 es va redactar una nova carta de poblament de Batea. Més tard es van presentar les cartes de la Vall Major (1244), de Pinyeres (1280) i d'Algars (1281).

En aquesta carta de poblament de Batea de l'any 1205 es diu que el terme bateà limita per l'orient amb el terme de Vilalba, per l'occident amb el riu d'Algars, pel migdia amb el terme de Cúber, i pel nord amb el terme de Boo. S'ha pensat que el terme de Cúber era el territori que actualment coneixem com el Coll del Moro de Gandesa, i que el terme de Boo es corresponia amb l'actual terme de la Pobla de Massaluca. A la carta de poblament de Vilalba de l'any 1224 també apareix Boo com un límit pel nord del terme vilalbí. Posteriorment, l'any 1247, es va signar un document de donació pel qual Na Elvira d'Artusella va atorgar a favor del Temple; i per aquest document va concedir i lliurar a mans del mestre templer fra Guillem de Cardona “el castell i vila de Nonasp, el castell i vila de Boo, el castell d'Almesulls i la vall de Batea amb els seus termes ...”

No s'ha de confondre aquest Boo massalucà amb el semblant i proper Boot, precedent del nom del poble de Bot, el qual pertanyia a l'àmbit senyorial del castell d'Horta de Sant Joan, i que, per tant, no tenia cap relació amb la nissaga aragonesa dels Artusella. El castell d'Almesulls es devia correspondre amb alguna torre fortificada a mig camí entre Nonasp i Favara, a la vora del riu Matarranya; es conserva el seu nom en l'assut matarranyenc d'Almessulls.

Sembla ser que el nom de Boo d'aquests documents medievals podria estar relacionat amb el nom personal o cognom Bono. Es pot pensar que un primer poblament fou encarregat a un poblador capdavanter així anomenat que es va assentar en el territori massalucà.. Per aquest motiu el nom aràbic del lloc de Massaluca fou substituït pel de Bono i més tard pel de la Vila de Bono, que a la vegada derivaria a la Vilabona. Aquesta primera repoblació, però, no va quallar i això va motivar que els templers organitzessin una nova repoblació que va quedar documentada a partir de l'any 1294.

Aquesta nova carta de poblament de la devesa de Massaluca de finals del segle XIII es va acabar de signar l'any 1296. El començament d'aquesta carta en llatí de la Pobla de Massaluca diu: “En nom de la santa i indivisa Trinitat, Pare i Fill i Esperit Sant, amén. Conegui tothom que nós fra Berenguer de Cardona, humil mestre de les cases de la milícia del Temple a l'Aragó i a Catalunya, amb el consell i consentiment de fra Pere de Vilalba, comanador de Miravet, de fra Arnau de Torrella, comanador d'Ascó, de fra Gausbert Durban, soci nostre, de fra Guerau de Clariana, de fra Gilabert de Cervià, de fra Berenguer de Bellvís, de fra Domènec de Miralles, lloctinent de Gandesa, de fra Berenguer Gamir i de molts altres frares nostres, per nós i pels nostres successors, amb aquest públic document, fermament i perpètua valedor, amb ple coneixement, de bon grat i de certa ciència donem, concedim i establim en emfiteusi a favor de vosaltres, Guillem Vaquer, Ramon d'Òpol, Domènec Franquet, fill de Joan Franquet, i dels vostres successors, ara i per sempre, per poblar-la, tota la nostra senyoria o devesa del castell de Miravet, que vulgarment s'anomenava la devesa de Massaluca i encara amb un altre nom és coneguda com a Vilabona, amb les honors i possessions que li pertanyen, amb les terres cultivades i les incultes, amb els arbres fruiters i no fruiters, amb les llenyes, pedreres, aigües, prats, pastures, venacions i tota mena de pesca, i també amb tot allò que hi ha allí que hom sap que pertany a l'ús humà. Les esmentades possessions i les honors i termes de l'esmentada devesa de Massaluca o Vilabona afronten per una banda amb el terme de Vilalba i per una altra banda amb el terme de Nonasp, en el lloc que es diu Vall de Molins, per una altra amb el terme nonaspí, això és amb la devesa de la universitat dels homes de Nonasp, i per l'altra banda amb el terme de Batea en aquella terra que els homes de Batea tenen a cens pel Temple a la vila anomenada Batea...”

La carta de la Pobla, dels voltants de l'any 1295, té registrats els noms de Vilabona i Vall de Molins que ens volen indicar un poblament previ de començaments del segle XIII, però, així com el nom de Vilabona va caure en desús, en canvi el nom de Vall de Molins podem observar que ha arribat als nostres dies com a nom d'una partida agrària massalucana. Aquest nom de lloc penso que es pot considerar derivat del cognom personal Valldemolins, el qual a la vegada es l'origen dels cognoms Vulldemolins i Ulldemolins. Aquesta partida massalucana de Valldemolins dóna nom a un extens territori montuós que conforma la part septentrional del terme massalucà; aquesta partida montuosa queda delimitada al nord per les aigües de l'aiguabarreig del riu Matarranya i del riu Ebre, que la separen del terme de Faió, a l'est per l'antic territori de Berrús, i a l'oest pel terme de Nonasp.

Encara en un document més tardà podem trobar el record del cognom Bono en el lloc veí de Berrús a la vora del riu Ebre. En un llistat dels pobladors dels termes de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan es troba anotat que en el poblat de Berrús, l'any 1349, era síndic Antoni Bellvís, i la família de Na Bona estava representada per Domingo de na Bona i Guillem de na Bona. Podem pensar, doncs, que aquesta família possiblement descendent de Bono es va traslladar de la devesa de Massaluca, o de la Vilabona, a l'antic Berrús que vigilava l'Ebre entre Riba-roja i Faió.

La carta de poblament de l'any 1294 de la Pobla de Massaluca representa una de les darreres actuacions dels templers ebrencs. Al tombant del segle, l'Orde del Temple es va veure immers en una persecució inquisitorial promoguda pel rei de França. A contracor, el rei catalanoaragonès va seguir la política intrigant del seu parent francès i va anar arrestant als templers a partir de l'any 1307. Els templers es resistiren als dictats reials que consideraven injustos, i l'exèrcit reial va assetjar fins a la seva rendició els castells templers durant els anys 1308 i 1309.

L'actuació de l'orde militar i religiosa del Temple de Jerusalem al llarg dels segles XII i XIII va deixar la seva empremta organitzadora en els territoris dependents del castell de Miravet. Aquesta organització territorial integrada en la Castellania d'Amposta es va mantenir a partir del segle XIV per obra de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan.

Bibliografía

ALANYÀ i ROIG, Josep.1994. Batea i el seu terme municipal. El repoblament templer (s.XII-XIII). Tarragona: Diputació de Tarragona.

CATALÀ ROCA, Pere. 1993. Els castells catalans. Vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor.

COROMINES, Joan. 1997. Onomasticon Cataloniae. Vol. III, BI-C. Barcelona: Curial Edicions Catalanes/La Caixa.

FOREY, Alan John. 1973. The Templars in the Corona de Aragon. London: Oxford University Press.

MONNER i ESTOPINYÀ, Anton. 1992. La carta de poblament de Gandesa. Tarragona: Diputació de Tarragona.

ORTEGA PÉREZ, Pascual. 1986. “La carta de población de la Pobla de Masaluca (1295)”. Acta historica et archaelogica mediaevalia, nº 7 i 8 (1986-1987), pgs. 193-204. Barcelona: Facultat de Geografia i Història/Universitat de Barcelona.

ORTEGA PÉREZ, Pascual. 2006. “La població de les comandes templeres i hospitaleres d'Ascó, Horta i Miravet (s. XII-XIV). Dossiers d'Història Terraltenca, nº 11. Batea: Patronat Pro Batea.

SANS i TRAVÉ, Josep Maria. 2008. La fi dels templers catalans. Lleida: Pagès Editors.

SERRANO DAURA, Josep. 1994. La Pobla de Massaluca. Ajuntament de la Pobla de Massaluca.

VALLVÉ, Joaquín. 2003. Abderramán III, Califa de España y Occidente (912-961). Barcelona: Ariel.