Un plec notarial del carrer de la Palma

 

UN  PLEC  NOTARIAL  DEL  CARRER  DE  LA  PALMA

 

Manuel  Coll i  Taberner

 

0.     Introducció

 

Un dia que passava per un camí rural vaig veure un munt de runa amb uns papers que sobresortien al seu capdamunt. Encuriosit, m'hi vaig apropar i, a més dels papers solts, hi vaig trobar un sobre de correus de paper gruixut que contenia un plec de documents enrotllats. Aquest sobre anava dirigit al Sr. D. Juan Serres Algueró, Sastreria, del carrer Marcelino Domingo, 35, de Mora de Ebro. Damunt d'aquesta direcció, en la part superior del sobre es va escriure Papeles de negocios, al costat d'un segell de 30 cèntims de la República Española amb la cara del polític il·lustrat  Jovellanos en color rogenc. Pel que es veu havia estat enviat un 15 de novembre des de Barcelona, i havia arribat a Móra com a certificat un 17 de novembre; malauradament no va quedar ben marcat l'any.

 

Aquest sobre de correus de color ocre es va aprofitar per a guardar-hi unes actes notarials i uns documents bancaris, tots en bon estat de conservació. Els altres papers rebregats entre la runa eren un parell de documents militars del morenc Mariano Ardevol Arbó.

 

 

1.     Les dues cartilles militars

 

El servei militar de Mariano Ardevol estava certificat per un parell de cartilles de dos fulls cadascuna. En una d'elles estava anotat el seu reclutament en el segon reemplaç de 1885, i s'hi especificava la seva catalogació com a exempt per haver pagat una quota. Tot i aixi, havia d'estar disponible durant dotze anys, amb l'obligació de passar la revista anual davant de l'autoritat competent fins a l'any 1897. El full primer d'aquesta cartilla està encapçalat per un escut militar i el número 456427. A continuació, en lletres grans, està anotat el nom de El Director General de Infantería: Don Fernando Primo de Ribera y Sobremonte. Seguidament, Y en su nombre y representación el Teniente Coronel Comandante Jefe del Batallón Depósito de Tortosa nº 26: Don Isidro Pascual Velasco. Davall d'aquesta noms s'especifiquen les dades del recluta i la seva obligació de presentar-se l'any 1886 a Tortosa en el batalló esmentat. Aquesta primera pàgina acaba amb la signatura del comandant del batalló tortosí.

 

En la segona i tercera pàgines estan impresos en lletra petita els Artículos del Reglamento de 22 de Enero de 1883, concerniente á los individuos con Licencia ilimitada por exceso de fuerza, Reserva Activa, segunda Reserva y reclutas disponibles. Cap a la meitat de la tercera pàgina comencen els certificats de revista anual. La primera revista es correspon a l'any 1886 i compta amb el segell del Batallón Depósito de Tortosa nº 26, i la signatura de l'encarregat militar. El segon certificat, Presentado a la revista anual de 1888, es va complimentar a Móra mateix i compta amb el segell de l'ajuntament morenc. És un segell ovalat que conté la llegenda Alcaldia Constitucional Mora de Ebro, la qual envolta l'escut d'Espanya; al seu costat hi ha la signatura de l'alcalde Salvador Algueró. El tercer certificat, Presentado a la revista anual de 1889, Mora de Ebro 29 de Noviembre de 1889, està signat per l'alcalde Jaime Treig. El cantó esquerra d'aquesta pàgina està trencat, però en ell es pot llegir encara: Revistado, Mora de Ebro 22 Nbre 1897, El Alcalde, P.O., i una signatura incompleta que podria pertànyer al regidor Bautista Olivé.

 

Les revistes continuen al darrere, en la quarta pàgina; així comença amb el certificat de Revistado, Mora de Ebro 25 Octbre 1891, El Alcalde, amb la signatura de Bautista Nogués. L'escut ovalat de l'ajuntament ha canviat: la llegenda és la mateixa, però ja envolta una morera. En la següent revista del 10 d'octubre de 1892 signa, per ordre de l'alcalde, el regidor Juan Dalmases. En la revista del 30 d'octubre de 1893 signa l'alcalde Bautista Nogués. En la revista del 27 d'octubre de 1894 signa per l'alcalde, P.O. Bautista Olivé. Aquest mateix regidor torna a signar en la revista del 22 d'octubre de 1895, i en la del 20 d'octubre de 1896.

 

La segona cartilla militar de Mariano Ardevol certifica el seu llicenciament del servei militar. La primera plana està encapçalada per un escut militar. Segueix un paràgraf on es presenta l'autoritat militar: El Comandante en Jefe del 4º Cuerpo de Ejército, Capitán General de Cataluña y en su nombre el Coronel de la Zona de Reclutamiento de Tarragona nº 88 Don Francisco Camarasa Casado. A continuació ve la concessió de la llicencia: Concedo licencia absoluta, por haber permanecido doce años en el servicio militar, desde la fecha de su ingreso en Caja, segun lo dispuesto en los articulos 2.º y 7.º de la ley de reclutamiento, al Recluta Mariano Ardevol Arbó, hijo de Mariano y de Maria, natural de Mora de Ebro, Juzgado de primera instancia de Gandesa, provincia de Tarragona, nació el 2 de Enero de 1866, de oficio Labrador, su estado soltero. Fue alistado en el reemplazo de 1885/2º y clasificado como Exceptuado, habiendo prestado los servicios que se expresan al dorso. Y por haber cumplido su compromiso en el Ejército, expido la presente en Tarragona á 11 de Diciembre de 1897. Anotado al folio 8 núm.181. El Comandante Mayor. Acaba la plana amb un parell de signatures i el segell corresponent a la zona de reclutament de Tarragona.

 

 

2.     Les actes notarials

 

Els documents notarials enrotllats dintre del sobre de Joan Serres Algueró són nou en total. Abracen un arc temporal de 60 anys, des de l'any 1881 del document més antic fins a l'any 1941 del més modern. Per a la seva descripció seguiré aquest ordre cronològic.

 

La primera acta notarial és una Escritura de Venta otorgada por José Pí y Rull a favor de Miguel Escrivá y Martí ante D. José Galcerá notario de Flix en 9 de mayo de 1881. Després d'aquesta portada de presentació, segueix una pàgina en blanc i en la tercera pàgina comença la redacció en escriptura cal·ligràfica. Aquesta pàgina està encapçalada per un segell o timbre imprès, sello 11º año 1881, que conté  una al·legoria de l'agricultura; el seu valor és de 50 cèntims de pesseta i està gravat amb el 50% per un impost de guerra. La redacció comença amb la paraula Venta, ben remarcada, i a continuació hi diu: En la villa de Mora de Ebro partido judicial de Gandesa y dia nueve del mes de Mayo del año mil ochocientos ochenta y uno, ante mi D. José Galcerá Notario del Colegio del Territorio de Barcelona con residencia en la villa de Flix de dicho partido y de los testigos que al final expresaran, por hallarse vacante la Notaria de la presente villa, comparecieron personalmente: de una parte José Pi y Rull, casado, Propietario, de sesenta años, vecino y empadronado en la villa de Falset... Y de otra Miguel Escrivá y Martí, casado, Labrador, de cincuenta y un años, vecino y empadronado en esta villa de Mora de Ebro... y teniendo ambos la capacidad legal necesaria para otorgar este contrato, Dijo el José Pi y Rull. Que de libre y  perpetua voluntad vende perpetuamente a favor del compareciente Miguel Escrivá y Martí una porción de una finca rustica... situada en el termino de la villa de Garcia del partido de Falset llamada Perles, de cabida al ser inscrita, ciento diez hectareas, diezynueve areas y noventa y cinco centiareas, tierra y ermo, carrascal, monte bajo y rocas; lindante al Norte con tierras de José Castellví; al Este con las de Ramon Ardevol, Bautista Pujol, Bautista Riba, Rosalia Soler, José Cot, Miguel Sales, Gaspar Escriba y otros; al Sud con el termino de Mora de Ebro; y al Oeste con este mismo termino y el de la villa de Ascó: Cual porción que vende, tiene de cabida noventa y un areas y veinte y seis centiareas de monte bajo, ó sea un jornal y medio; linda al Norte con tierras de Bautista Mateu que antes fueron de la misma finca, al Este con las del mismo comprador con las que lindaba también á su adquisición; al Sud con las de José Martí á quién las ha vendido en este mismo dia y formaban parte de la misma finca, y al Oeste con el termino de Mora de Ebro. Le pertenece la antedicha finca por venta que a nombre del Estado le otorgó de ella D. Luis de Miguel Juez de primera instancia que fué de Tarragona con escritura autorizada por D. Pablo Antonio Miracle Notario que fué de la misma ciudad de Tarragona, en diez y nueve de Febrero del año mil ochocientos setenta y tres... El precio de esta venta son sesenta pesetas que el vendedor confiesa haber recibido del comprador con buena moneda antes de este acto, y de las que le otorga carta de pago... Foren testimonis José Ramon Balaguer i Bautista Baiges. Al final d'aquesta copia per al comprador hi ha la signatura del notari José Galcerá, i davall d'ella signa també el registrador de Falset amb data 21 de juny de 1881, al costat del segell del registre falsetà.

 

La segona escriptura registra una Venta otorgada por Dª Consuelo del Alamo Castellví y Consuelo Montagut del Alamo a favor de José Vandellós y Sastre y Rosa Escrivà y Costa, Autorizada por Don José Galcerá y Algueró. Notario del Ilustre Colegio Territorial de Barcelona con residencia en Mora de Ebro á 27 de Octubre de 1889. Després d'aquest enunciat de la portada, en la tercera pàgina hi ha un segell o timbre de 5 pessetes de color verdós que conté una figura al·legòrica, i davall d'ell comença la redacció: Venta- En la villa de Mora de Ebro partido judicial de Gandesa y dia veinte y siete del mes de Octubre del año mil ochocientos ochenta y nueve, ante mi D. José Galcerá notario del Colegio del Territorio de Barcelona con residencia en esta villa, y de los testigos que al final se expresaran, comparecieron personalmente: de una parte la madre e hija Dª Maria de la Consolación del Alamo y Castellví consorte de D. Salvador Piera y Batllori, y antes viuda en primeras nupcias de D. Juan Bautista Montagut y Montagut, de treinta y cinco años, y Maria de la Consolación Montagut del Alamo, soltera, de diez y seis años de edad; vecinas y empadronadas en la ciudad de Tarragona... Y de otra los consortes José Vandellós y Sastre, Labrador, de treinta años, y Rosa Escrivá y Costa, de veinticinco años cumplidos, vecinos y empadronados en esta villa de Mora de Ebro... La quinta pàgina està encapçalada per un altre segell de 75 cèntims de color gris, i davall continua la redacció de la venda: ...ha concertado la Dª Maria de la Consolación del Alamo con los consortes Vandellós y Escrivá la venta de una pequeña casa situada en esta villa y calle de la Palma perteneciente a la menor su hija Maria de la Consolación Montagut del Alamo, por ser de escasa utilidad para la misma, por el precio de setecientas cincuenta pesetas... señalada con el número nueve, la cual tiene de superficie veinte y un metros cuadrados proximamente, con planta baja, dos pisos y desvan, y linda por la derecha con casa de Josefa Martí, por la izquierda con dicha calle, y por la espalda con casa de Antonio Ardevol. Pertenece esta casa a la otorgante Maria de la Consolación Montagut como à heredera universal del difunto padre de la misma Juan Bautista Montagut y Montagut, instituida por este en su ultimo testamento autorizado por D. Felipe Balaguer Notario que fué de la presente villa de Mora de Ebro en veinte y cuatro de Octubre de mil ochocientos setenta y dos... siendo testigos José Ramon Balaguer y José Piñol vecinos de esta villa. Al final de la redacció de l'acte de venda, signa i firma el notari José Galcerá. Davall d'aquesta signatura hi posa: Presentado este documento para su liquidación bajo el número 372. Gandesa 26 de Noviembre 1889. El Liquidador, Antonio Boada; i al costat un segell ovalat on hi diu: Liquidación Recaudación de Hipotecas del Partido de Gandesa. Finalment, en la següent i darrera pàgina hi ha escrit: Inscrito este documento al tomo 323, libro 24 del Ayuntamiento de Mora de Ebro, folio 108, vuelto, finca número 1091, inscripción 2ª. Gandesa 17 de Diciembre de 1889. El Registrador de la propiedad, Antonio Boada. Al costat de la firma del registrador hi ha marcat el segell ovalat del Registro de la Propiedad Gandesa, que conté l'escut d'Espanya. La redacció cal·ligràfica d'aquest acte de venda ocupa vuit pàgines en total. Només la portada té unes paraules impreses. Aquest full davanter fou imprès a Reus-Imp. Vda. de Torroja.

 

La tercera actuació notarial porta en la seva caràtula la següent presentació: Escritura de Apoca y Carta de Pago otorgada por Camila Escribá y Costa a favor de su padre  Miguel Escribá y Martin vecinos de Mora de Ebro. Autorizada en 9 de Junio de 1902 por D. José Peña Merola. Abogado y Notario del Iltre. Colegio territorial de Barcelona con residencia en Mora de Ebro. La paraula Àpoca em va fer acudir al diccionari de Pompeu Fabra, que la defineix així: Document public o privat en que el creditor confessa haver rebut del deutor la quantitat que li devia; rebut. Aquesta escriptura està redactada en tres pàgines. Al capdamunt  de la primera hi ha un segell blavís rectangular d'una pesseta, de l'any 1902 amb dues figures femenines; l'acompanya al seu costat un segell redó on hi posa Timbre del Estado1902 amb l'escut d'Espanya. En aquest acte, Camila Escribá está acompanyada pel seu marit Bautista Pueyo y Grau, labrador, i així: ...con el consentimiento y  vénia marital que al efecto le ha concedido su citado marido, dicen: Que Camila Escribá y Costa otorga ápoca y carta de pago a favor de su padre Miguel Escribá y Martin, abajo aceptante, de la cantidad de cincuenta libras iguales á ciento treinta y tres pesetas treinta y tres céntimos que recibe del mismo, en este acto, en buena moneda de plata y calderilla en presencia del suscrito notario y testigos, y le sirve dicha cantidad en completo pago del legado que le hizo su difunta tia Maria Escribá y Martin en el testamento que otorgó ante el notario que fué de esta villa Don Andres Garcia en veinte y dos de Junio de mil ochocientos ochenta y tres; y dándose por contenta y satisfecha por dicho concepto, promete nada mas pedir por razon del mismo, imponiéndose al efecto silencio y callamiento perpétuo acerca del particular... Els testimonis foren: Don Francisco Arcega, cafetero y Don Francisco Descarrega, alpargatero, vecinos de esta villa. Al final de la tercera pàgina hi ha el signe i la firma del notari i el segell de la seva notaria.

 

La quarta escriptura compta amb la següent presentació: Escritura de Venta otorgada por Josefa Hernández Miró, viuda, vecina de la villa de Mora de Ebro. A favor de los consortes José Vandellós Sastre y Rosa Escrivá Costa, labradores, de la misma vecindad. Por el precio de 250 pesetas. Número 86. Autorizada por D. Oswaldo Bassedas Caylá. Abogado, Notario del Ilustre Colegio Territorial de Barcelona con residencia en Garcia á 26 de Marzo de 1903. Aquesta escriptura de venda consta de cinc pàgines de text cal·ligràfic. La primera pàgina està encapçalada per un segell redó de color roig Timbre del Estado 1903 amb l'escut d'Espanya, i per un segell rectangular d'una pesseta, de color roig amb una figura femenina al·legòrica. La venda es va portar a terme a Móra la Nova amb les condicions següents: ...comparecen de una parte Josefa Hernandez y Miró, mayor de veinticinco años, viuda, sin profesión especial, vecina de Mora de Ebro... y de otra los consortes José Vandellós y Sastre y Rosa Escrivá y Costa, mayores de veinticinco años, labradores, de la misma vecindad... la expresada Josefa Hernandez y Miró, dice.- Que vende perpetuamente por mitad y proindiviso a los consortes José Vandellós y Sastre y Rosa Escrivá y Costa, abajo aceptantes, la mera propiedad desde ahora y el usufructo tan luego como se consolide con ella, por cuanto se reserva para durante su vida el usufructo de la finca que se enagena, de aquella casa situada en la villa de Mora de Ebro y calle de la Palma, numero siete, de superficie veinticinco metros sesenta y ocho centimetros cuadrados, lindante por la derecha con corral de Joaquin Picó, por la izquierda con casa de los compradores antes Bautista Montagut y por la espalda con la de Tomás Ardevol. Declara la vendedora que la descrita casa, libre de toda carga y gravamen, segun afirma, le pertenece como heredera universal de su hermana política Josefa Martí y Pujol, instituida tal en el testamento que esta otorgó en catorce de Agosto de mil ochocientos noventa y cuatro, ante Don Federico Costa y Batlle, Notario entonces de Mora de Ebro... Promete la vendedora entregar a los consortes compradores posesión real de la finca vendida, dandoles facultad para que a su fallecimiento se la puedan tomar, constituyendose entretanto posesora en su nombre... Se hicieron a los comparecientes las reservas y advertencias que previene la ley. Asi lo otorgan, siendo testigos José Ramon Balaguer y Piñol, amanuense, vecino de Mora de Ebro y Jaime Costa y Pujol, labrador, de la misma vecindad... Al final de la redacció de la venda hi ha el signe i la firma del notari Oswaldo Bassedas, i el segell redó de la seva notaria de Garcia; segueix la signatura del liquidador de Falset del 14 d'abril de 1903, i en la darrera pàgina la inscripció del document a Gandesa el 24 d'abril de 1903 amb la signatura del registrador i el corresponent segell.

La cinquena escriptura fou redactada pel notari José Peña Merola. Esta composta per quatre fulls. En el primer full no hi ha res escrit; en el segon hi ha al capdamunt el segell redó de la Notaria de D. José Peña Merola; dintre del segell es pot llegir el lema Nihil Prius Fide, davall del qual hi ha una estrella de cinc puntes, un llibre de Protocolos, i un ram de llorer amb la data 28 Mayo 1862. El  text cal·ligràfic comença amb lletres gruixudes Numero dos cientos ochenta y tres. I continua amb lletra normal: En la villa de Mora de Ebro à tres de Septiembre de mil novecientos diez. En Nombre de Dios Amen: Miguel Escribá y Martin, viudo, labrador, de ochenta años de edad,  hijo legitimo de los consortes difuntos, Miguel y Rosa, natural y vecino de esta villa... ordena un testamento en la forma siguiente... Els seus hereus van ser les seves filles Teresa, Rosa y Camila, els seus fills Miguel y José , i el seu net Ramon Escribá, fill del difunt Ramon Escribá y Costa. Els testimonis d'aquest acte testamentari foren: Don Pedro Domenech, jornalero, y Don Sebastian Cambra, escribiente, vecinos de esta villa... Acaba la redacció del testament a la tercera  pàgina amb el segell de la notaria. La manca de signatures mostra que és una copia de l'original demanada per algun dels  diversos hereus. En la quinta pàgina hi ha un timbre o segell de 10 cèntims amb una figura femenina asseguda que sosté amb la mà esquerra un full estès on hi posa Código, i amb la mà dreta una espasa.

 

Les dues escriptures següents estan lligades. La que està al davant del lligall és de l'any 1916, i en segon lloc està la més antiga de l'any 1902. En la caràtula d'aquesta sisena acta més vella hi posa: Escritura de Venta perpetua otorgada por Miguel Escrivá y Martí a favor de los consortes José Vandellós y Sastre y Rosa Escrivá y Costa vecinos todos de la villa de Mora de Ebro. Autorizado en 14 de Mayo de 1902 por D. José Peña Merola. Abogado y Notario del Iltre. Colegio Territorial de Barcelona con residencia en Mora de Ebro. En la primera pàgina d'aquesta escriptura de venda hi ha el segell redó Timbre del Estado 1902, un segell rectangular d'una pesseta amb dues figures femenines i, a la banda esquerra de la pàgina, el segell de la notaria. El text cal·ligràfic diu: En la villa de Mora de Ebro á catorce de Mayo de mil novecientos dos. Sépase: Que ante mi Don José Peña Merola, abogado y notario del Iltre. Colegio Territorial de Barcelona con vecindad y residencia en la presente y testigos que al final suscriben comparecen de una parte Miguel Escrivá y Martí, viudo, labrador, mayor de edad y vecino de esta villa... y de otra su yerno é hija respective, los consortes José Vandellós Sastre y Rosa Escrivá y Costa, labrador aquel y sin profesión especial ésta, ambos mayores de edad... dicen: Que Miguel Escrivá y Martí es dueño y propietario de toda aquella pieza de tierra sita en el termino municipal de Tivisa y partida “Coma den Vila” de cabida cuatro jornales cuarenta céntimos de jornal, plantada de viña, sembradura y garriga, lindante á Oriente con José Miró, á Mediodia con Francisco Cedó Domenech, á Poniente con Rafael Solé y á Norte con Joaquin Vaqué, en cuya finca existe una pequeña casita ó manso. Declara el Miguel Escrivá y Martí que la descrita finca libre de toda carga y gravamen le pertenece como heredero de su difunto padre Miguel Escrivá y Ribé y á falta de título escrito e inscrito promete inscribir á su favor la posesión de la misma, en el Registro de la propiedad del partido de Falset antes que la presente, de cuyos efectos han sido enterados los otorgantes. Que deseando el Miguel Escrivá y Martí enagenar la mitad de la descrita finca de la parte de Poniente, desde ahora vende perpetuament la referida mitad de la parte de Poniente á favor de los consortes José Vandellós Sastre y Rosa Escrivá y Costa abajo aceptantes, por mitad y por indiviso, con los pactos que luego se dirán, cuya mitad que se vende es de cabida dos jornales veinte céntimos, en la que se halla enclavada la referida casita y linda á Oriente con restante mitad, á Mediodia con Francisco Cedó Domenech, á Poniente con Rafael Solé y á Norte con Joaquin Vaqué... El precio de esta venta es la cantidad de cuatrocientas pesetas... Esta venta se otorga con los pactos siguientes. Primero: Que el vendedor se reserva el usufructo por durante su vida y que los consortes compradores deberan cultivar durante dicho usufructo la referida mitad de finca, á uso y práctica de buen labrador, plantandola de viña americana, y Segundo: Que los consortes compradores para despues de finido el usufructo reservado al vendedor deberán dejar habitar la mitad de la casita ó manso al dueño ó dueños que fueren de la mitad de la finca restante, teniendo una llave cada uno de los dueños de dichas dos mitades. Los consortes José Vandellós y Sastre y Rosa Escrivá y Costa aceptan la presente venta para todos los efectos legales... Así lo otorgan y firman con los testigos instrumentales de este acto que lo son Don Pedro Borrás, escribiente, y Don Bautista Ardevol y Sastre, albañil, vecinos de esta... En la darrera pàgina, la sexta de redacció, hi ha el signe i la firma del notari, i al seu costat el segell de la notaria. Davall s'especifica el pagament del Impuesto de derechos reales a Gandesa, el 9 de juny de 1902, que té al costat un  segell ovalat on hi diu: Liquidacion del Impuesto de Derechos Reales Gandesa. I finalment la  inscripció del document en el registre de Falset el 27 de juny de 1902. Aquesta inscripció està acompanyada d'un petit segell de de deu cèntims, la marca ovalada del segell del Registro de la Propiedad Falset, i la firma del registrador Fernando Bergillos.

 

En la setena escriptura, que està lligada davant de l'anterior, es pot llegir a la seva caràtula: Escritura de Extinción de Usufructo otorgado por los consortes José Vandellós y Sastre y Rosa Escrivá y Costa  vecinos de Mora de Ebro. Autorizada en 21 de Noviembre de 1916 por D. José Peña Merola. Abogado  y Notario del Iltre. Colegio Territorial de Barcelona con residencia en Mora de Ebro. Al costat esquerra, escrit en llapis de baix cap dalt, hi posa Recadero-Reus. Al capdamunt hi ha registrada la seva entrada al registre de Falset. Seguidament, en la primera pàgina de text cal·ligràfic, davall d'un timbre de 10 cèntims, es declara: En la villa de Mora de Ebro á veinte y uno de Noviembre de mil novecientos diez y seis. Ante mi, Don José Peña Merola, Abogado y Notario... comparecen los consortes José Vandellós y Sastre y Rosa Escribá  y Costa, labrador aquél y sin profesión especial ésta, ambos mayores de edad y vecinos de esta villa, domiciliados en la calle de la Palma, número nueve... dicen: Que con escritura autorizada por el suscrito Notario en catorce de Mayo de mil novecientos dos, su suegro y padre respective, Miguel Escribá y Martí les hizo venta perpetua, con el pacto que luego se dirá, de la mitad de una pieza de tierra que hoy día forma una sola finca, sita en el término de Tivisa y partida Coma den Vila, plantada de viña, sembradura y garriga, de cabida dos jornales veinte céntimos, en la que se halla enclavada una casita; lindante á Oriente con la restante mitad, á Mediodia con Francisco Cedó Domenech, á Poniente con Rafael Solé y á Norte con Joaquin Vaqué... Que dicha venta se otorgó con el pacto de que el vendedor se reservó por durante su vida, el pleno é íntegro usufruto de la mitad vendida. Que habiendo fallecido el vendedor Miguel Escribá y Martí, según partida de defunción que se acompanyará con la primera copia de esta escritura, ha quedado extinguido el derecho de usufruto reservado, y al objeto de que así se haga constar en el Registro de la Propiedad, los consortes José Vandellós y Sastre y Rosa Escribá y Costa, hacen la presente manifestación para todos los efectos legales... Así lo otorgan y firman con los testigos instrumentales de este acto, que lo son, Don Celestino Serres Vaqué y Don Mariano Costa Serrano, vecinos de esta villa... La quarta i darrera pàgina de la redacció de l'acte notarial acaba amb la signatura del notari i la marca del seu segell. A continuació, en la quinta pàgina, s'especifica el pagament de Derechos Reales a Gandesa, el 29 de novembre de 1916, signat pel registrador Luis Gil, amb un segell pegat Especial Móvil de deu cèntims i el segell del registre de Gandesa. Finalment s'anota i es fa constar l'extinció de l'usdefruit mencionat a l'arxiu de l'Ajuntament de Tivissa del registre de Falset, el dia 5 de gener de 1917. Ho  signa el registrador Rudesindo Enriquez. Al costat de la seva signatura hi ha un altre segell de 10 cèntims Especial Móvil amb la marca al seu damunt del registre de la propietat de Falset.

 

La vuitena acta notarial té anotat en la seva caràtula: Notaria N. Verdaguer. Aceptación y Manifestación Herencia por Don José Vandellós Sastre. Mora de Ebro. 1º de febrero de 1936. La primera pàgina de la redacció de l'acta notarial està encapçalada per un timbre redó  de color blau Timbre del Estado República Española, i al seu costat dos segells o timbres rectangulars de 1'50 pessetes cadascun, un pegat i l'altre imprès, també de color blau. Davall d'ells comença el  text mecanografiat d'aquesta acta: En Mora la Nueva a primero de febrero de mil novecientos treinta y seis. Sépase que ante mi, Nicolás Verdaguer Cortés, Abogado, Notario del Ilustre Colegio de Cataluña, con residencia en Falset, comparece: Don José Vandellós Sastre, mayor de edad, viudo, labrador, vecino de Mora de Ebro, con cédula personal... dice: Que su esposa Rosa Escribá Costa falleció en Mora de Ebro, en veintitrés febrero mil novecientos treinta y cuatro, y en su último testamento otorgado ante Don Aurelio Prada, Notario de esta en tres de julio de mil novecientos veinticuatro, le instituyó heredero universal. Que los bienes que constituyen el caudal relicto son los siguientes: a) La mitad indivisa de una casa sita en Mora de Ebro, calle de la Palma, señalada con el número nueve; de superficie veintiun metros cuadrados aproximadamente; planta baja, dos pisos y desván; linda por la derecha con la de Josefa Martí, izquierda dicha calle, detrás la de Antonio Ardevol. Vale cuatrocientas pesetas... b) Otra casa sita en Mora de Ebro, calle de la Palma número siete, de superficie veinticinco metros sesenta y ocho centímetros cuadrados, lindante por la derecha, de Joaquin Picó, izquierda la casa anteriormente deslindada, espalda de Tomás Ardevol. Vale doscientas pesetas... Las descritas casas fueron compradas por la causante y su marido compareciente, por mitad, a Consuelo Montagut de Alamo y Josefa Hernandez Miro, ante Don José Galcerá, notario de Mora de Ebro en veintisiete octubre mil ochocientos ochenta y nueve y ante Don Oswaldo Bassedas Notario de Garcia en veintiseis marzo mil novecientos tres... En virtud de ello, otorga: Que acepta dicha herencia, solicitando su inscripción en el Registro de la Propiedad. Quedan hechas las advertencias legales. Así lo otorga, siendo testigos José Descarrega Asens, de esta vecindad, y Mateo Suñé Pí, vecino de Perelló. Després de la signatura d'aquesta acta d'acceptació, s'exposa l'anterior document testamentari de Rosa Escribá Costa: En Mora la Nueva a tres de julio de mil novecientos veinticuatro. Ante mi, Aurelio Prada Losada, Notario del Ilustre Colegio de Barcelona, con vecindad y residencia en dicha villa, comparece: Doña Rosa Escribá Costa, de sesenta y uno años de edad, casada, sin profesión conocida, vecina de Mora de Ebro, provista de cédula personal...  Dicha compareciente se halla a juicio de mi el notario y al de los testigos presentes al acto que la ven y entienden con la capacidad legal necesaria para otorgar este testamento abierto el que ordena bajo las siguientes clausulas... Primera:= Manifiesta que su religión es la católica apostólica romana, en cuya fé y creencias vive y pretende morir... Segunda:= Declara ser natural de Mora de Ebro, hija de Miguel y Manuela, difuntos, que está casada en primeras y únicas nupcias con D. José Vandellós Sastre,de cuya unión existen dos hijos legitimos, llamados Rosa y Rosendo Vandellós Escribá... Tercera:= Lega a sus hijos Rosa y Rosendo, la legitima que por derecho les corresponda... Cuarta:= En el remanente de todos sus bienes, derechos y acciones, instituye y nombra por único y universal heredero a su esposo D. José Vandellós Sastre y el premuerto a sus hijos, por partes iguales... Revoca y anula cualquier testamento otorgado antes de ahora, queriendo que valga este por tal como codicilo o por aquella especie de última voluntad que en derecho pueda y deba mejor... Asi lo otorga a las diez y siete horas del dia expresado en presencia de los testigos instrumentales llamados y rogados Don Dionisio Algueró Alvi y D. Pedro Carretero Bailén, de esta vecindad quienes manifiestan conocen a la testadora... Finalitza aquesta acta amb la signatura del notari Nicolás Verdaguer; al costat d'ella està marcat el segell redó en color roig de la Notaria de D. Nicolau Verdaguer.Falset. Seguidament s'especifica el pagament dels Derechos Reales, Falset, 25 de Febrero de 1936. En la sèptima i darrera pàgina hi consta la inscripció d'aquest document en el registre de Gandesa, el 25 de març de 1936. El registrador gandesà és Jesús Meix, i al costat de la seva signatura hi ha marcat el segell del Registro de la Propiedad Gandesa, acompanyat d'un segell rogenc de 25 cèntims.

 

Aquest vuitè testament va acompanyat del certificat de defunció de José Vandellós Sastre. És un foli que està encapçalat per un segell blavís imprès per Hijos de Fournier.Vitoria; té un valor de 1,50 Pts., està orlat pels costats i conté una àguila imperial que guarda l'escut d'Espanya; al voltant del coll de l'àguila s'hi llegeix Una, Grande, Libre, i davall d'ella hi ha lloc per un jou i un feix de fletxes. A continuació, escrit a mà, hi posa: Don Joaquín Roca Bertolí Juez Municipal y encargado del Registro Civil de la villa de Mora de Ebro. Certifico: Que en el folio sesenta y seis del libro cuarenta y cinco de la sección de Defunciones del Registro Civil, consta la inscripción de José Vandellós Sastre, de edad ochenta y dos años, natural de Mora de Ebro, provincia de Tarragona, hijo de José y de Clara, domiciliado en esta villa, calle de la Palma número nueve, de profesión propietario, falleció en su referido domicilio el dia veinticuatro de Enero de mil novecientos cuarenta. Que el referido finado estaba viudo de Rosa Escribá Costa, dejando de este matrimonio dos hijos mayores de edad llamados Rosa y Rosendo. Y para que conste donde sea conveniente libro la presente á petición de parte, en Mora de Ebro a seis de Junio de mil novecientos cuarenta. Hi ha finalment la signatura de Joaquín Roca i la marca ovalada del Juzgado Municipal de Mora de Ebro, amb l'escut d'Espanya en el seu interior. En una cantonada hi ha escrit en una lletra diferent: Para cancelar el usufructo.

 

Un segon foli recull la defunció de Gabriela Alguero Piñol a finals de 1940. També està encapçalat per un segell de 1,50 Pts., que té a sobre la marca del Registro Gral. de Actos de Última Voluntad. Salida.  Davall hi posa: Joaquín Roca Bertolí, Juez municipal de Mora de Ebro, provincia de Tarragona. Certifico: Que según resulta del tomo 45, página 110, inscripción 53, de la Sección de Defunciones de este Registro Civil, Doña Gabriela Algueró Piñol, de setenta y cinco años de edad, soltera, sin profesión especial, hija de Don Bautista Algueró y Doña Josefa Piñol, natural y vecina de Mora de Ebro, domiciliada en la calle Palma , número 6, falleció en su domicilio a las doce horas del día veintitrés de diciembre de mil novecientos cuarenta, a consecuencia de Nefritis uremica según resulta de certificación facultativa; ignorandose si otorgó testamento. Y para que conste, libro la presente que firmo y sello con el de este Juzgado, en Mora de Ebro, a veintitrés de enero de mil novecientos cuarenta y uno.

 

Aquesta acta de defunció fou enviada al Ministerio de Justicia. Dirección General de los Registros y del Notariado, per a esclarir la darrera voluntat de la finada. Així, en una quartilla es certifica aquesta questió: Don Federico Bravo y López. Oficial Jefe de Administración del Cuerpo Facultativo de Letrados de la Dirección General de los Registros y del Notariado y Jefe del Registro General de Actos de Última Voluntad. Certifico: Que consultados los antecedentes que obran en este registro desde 1 de Enero de 1886, referentes a Dña. Gabriela Algueró Piñol natural de Mora de Ebro hija de Juan Bautista y  de Josefa de estado soltera, aparecen los datos reseñados al dorso: a) Clase: testamento abierto. Lugar del otorgamiento: Mora de Ebro. Fecha: Nobre. 1919. Notario autorizante: Anselmo Salamero. b) Clase: testamento abierto. Lugar del otorgamiento: Mora de Ebro. Fecha: 17 Junio 1940. Notario autorizante: Fernando G. Mauriño. Y para que conste expido la presente en Madrid a 28 de Enero de 1941. En la cara davantera hi ha tres segells pegats al costat del membret del ministeri amb l'escut d'Espanya: un de color roig de 3 Ptas., que està trencat, un altre Sello Provisional Urgencia. Registro General de actos de última voluntad que valia 1,25 Pts., i un tercer de color verd del Colegio de Huerfanos de la Hermandad Judicial de 0,50 Pts. A la part de baix, a la banda esquerra d'aquesta mateixa cara davantera hi ha un segell blau amb la cara del líder falangista José Antonio de 10 cèntims, que conté el símbol del jou  damunt d'un feix de fletxes i està encapçalat pel lema ¡Arriba España!

 

La novena i darrera acta notarial consisteix en una copia del testament atorgat per Gabriela Algueró Piñol, demanada pel seu hereu principal Joan Serres Algueró, el sastre del carrer de Marcel·lí Domingo. Aquesta copia no està resguardada per un plec amb caràtula davantera. Axí, doncs, hi veiem al capdamunt de la primera pàgina, al cantó esquerra, un segell imprès Timbre del Estado redó i de color blau fosc; al mig un segell roig 4ª Clase de 15 Pts., amb una figura femenina sentada que sosté una espasa amb la mà dreta i un pergamí amb l'esquerra on hi posa Código Civil, i que conté l'escut d'Espanya amb el jou i les fletxes; i al cantó dret, marcat en tinta roja, el segell de la Notaria de R. Negre Balet. Mora de Ebro. Davall d'aquests tres segells comença l'acta notarial mecanografiada: Número cincuenta y cinco. En la villa de Mora de Ebro, a las diecinueve horas del día siete de Junio de mil novecientos cuarenta. Ante mí, Fernando García-Mauriño y Longoria, Notario del Ilustre Colegio de Barcelona, con residencia en esta villa, distrito de Gandesa, comparece en su domicilio: Doña Gabriela Algueró Piñol, mayor de setenta años, soltera, sin profesión especial, de esta naturaleza y vecindad, provista de cédula personal... Tiene a mi juicio y al de los testigos, la capacidad necesaria para otorgar este testamento, que redacto conforme sus instrucciones verbales, con arreglo a las siguientes Clausulas: Primera = Declara ser hija de los finados Don Juan Bautista  y Doña Josefa, por su estado de soltería no tener descendientes y carecer por tanto de herederos forzosos. En les clàusules segona i tercera llega a un nebot segon una finca en la partida Védola, i a un altre nebot la finca urbana o lagar sita en la calle de San Roque,de esta villa y señalada con el número ocho. En la clàusula quarta: En el remanente de sus bienes, derechos y acciones, instituye universal heredero a su sobrino Don Juan Serres Algueró. En la sexta clàusula: Revoca totalmente sus anteriores testamentos. Este es el testamento que otorga y quiere que valga com tal... Son testigos instrumentales, mayores de edad, de esta vecindad, llamados y rogados por la testadora, a la que ven, oyen y aseguran conocer, asegurando también que no tienen tacha moral Don Salvador Martí Hernández y Don Domingo Martín Cardona... Després de l'exposició d'aquest testament, continua el notari Raimon Negre: Concuerda con su matriz, a que me remito... Y constandome el fallecimiento de la testadora, a requerimiento del heredero Don Juan Serres Algueró libro para el mismo esta primera copia, yo, Raimundo Negre Balet, Abogado y Notario de los Ilustres Colegios de Barcelona, con residencia en Mora de Ebro, a veinte de marzo de mil novecientos cuarenta y uno... En la quinta i darrera pàgina escrita també hi ha en el seu començament el segell Timbre del Estado, i un segell de color blau 8ª Clase,  que val 1,50 pessetes. Finalment hi ha el signe i la firma del notari R. Negre Balet entre dos segells. A la seva esquerra hi ha la marca roja de la seva notaria, i a la banda dreta hi ha un segell pegat Timbre de Mutualidad Notarial, de 2 pessetes, amb  un escut d'Espanya de color blau i un escut daurat del col·legi notarial. Aquest segell fou imprès per Vda. de M. Navarro. Madrid.

 

 

3.     Les accions preferents del Banc de Reus.

 

El sobre del sastre Joan Serres fou utilitzat també per a guardar-hi uns documents bancaris que van pertànyer a Mariano Ardevol. Aquests documents dels anys 1931 i 1932 consistien en deu títols d'accions preferents, un llibret d'una associació de creditors del Banc de Reus i una fulla de liquidació. Aquesta fulla o quartilla del Banco de Reus de Descuentos y Prestamos tenia el número 3.601, i la data de Reus 24 de Marzo de 1932.

 

El llibret de la Asociación de Acreedores del Banco de Reus porta el títol Proposición de Convenio con el Banco; al final d'aquesta pàgina davantera hi posa: 1931 Imprenta Ferrando Reus. Aquest llibret consta de 16 pàgines; en la darrera pàgina impresa, la 13ª, hi ha una data més concreta: Reus, 20 octubre 1931, i davall el nom de J. M Llopart. Pel que es veu el Banc de Reus va fer fallida i per aquest motiu es va crear una agrupació de creditors que va presentar la corresponent proposta de conveni. Aquesta proposta comença a la pàgina 3ª: Esta proposición responde perfectamente a los siguientes principios acordados per la Asociacion de Acreedores: 1º Continuación del Banco de Reus. 2º El activo del Banco debía pasar íntegrament a poder de los acreedores. 3º El gobierno del Banco debía quedar asegurado en manos de los acreedores. En la pàgina seguent continua: Hemos dicho que la Proposición se ajusta a los tres repetidos pricipios: Efectivamente; en primer lugar aquella presupone la subsistencia del Banco. En segundo término, todo el activo del Banco pasa a poder de sus acreedores, al sustituir éstos la mitad de sus créditos por acciones preferentes, con preferencia que implica que nada puedan cobrar las acciones ordinarias mientras no haya sido reembolsado el capital de aquéllos y que en todo caso, perciban un dividendo preferente del 3 por ciento. Finalmente el hecho de nombrar los acreedores todos los individuos de la Junta de Gobierno asegura de la manera más eficaz el Gobierno del Banco... En resumen la Directiva de la Agrupación de Acreedores estima poder afirmar: 1º Que la Proposición que sigue es inmejorable en cuanto dándolo en ella el Banco todo, de ningún modo sería posible obtener más de él. 2º Que los acreedores del Banco, en virtud de la Proposición, pasan a ser dueños absolutos de él en concepto de accionistas preferentes. Por todas estas razones, la Agrupación ha hecha suya esta Proposición de Convenio que a continuación se transcribe, la cual ha sido presentada por el acreedor D. José Mª Llopart y aceptada por el Banco de Reus de Descuentos y Préstamos. Seguidament s'especifica la proposició amb una serie de pactes i convenis. En un d'aquests pactes transitoris es designa: a los señores D. Juan Boqué Reverter, D. Jaime Gilabert Padrey y D. José M. Llopart Bartomeu para que de común acuerdo o por mayoria y cuando lo crean conveniente, sin necesidad de razonar ni justificar su decisión puedan sustituir a los Interventores que tengan por conveniente y nombrar y poner en posesión a la persona que deba sustituir a aquéllos.

 

Al creditor morenc Mariano Ardevol Arbó li van correspondre deu accions preferents per un valor de 4.200 pessetes; vuit d'elles eren de 500 pts. cadascuna i les altres dues eren de 100 pts. Aquestes fulles d'accions estan encapçalades pel nom del banc: Banco de Reus de Descuentos y Préstamos. Davall hi ha una banda orlada de color salmó en les accions de 100 pts., i de color verd en les accions de 500 pts. En la part superior d'aquesta orla hi ha una mena d'escut amb simbologia reusenca: una corona papal, les claus de Sant Pere, una rosa i un hèrcules; al costat esquerra, en la meitat de la columna orlada amb motius vegetals hi ha un home amb un casc alat que sosté amb la mà esquerra una bossa i amb la mà dreta  una vareta envoltada per dues serps; en l'altra columna orlada del costat dret hi ha una dona vestida que té en la mà dreta un martell i que s'aguanta amb la  mà dreta sobre una roda dentada. Aquestes bandes orlades estan acompanyades d'un altre parell de columnes dividides en 25 parts on s'havien d'anotar uns teòrics dividends actius. Entre aquestes columnes, en el centre hi ha escrit: Banco de Reus de Descuentos y Préstamos. Sociedad Anónima domiciliada en Reus, constituída por escritura pública autorizada por el Notario D. Juan Sardá en 20 de Noviembre de 1874, modificada por otras varias y últimamente por la de aumento de capital autorizada por el Notario D. Ramón Ballester Llambias el 26 de Enero de 1932. Capital Social: 20.000.000 de Pesetas. Representado por diez mil acciones acciones ordinarias al portador de valor nominal Quinientas pesetas cada acción y cuarenta de dos mil acciones Preferentes al Portador, divididas en dos series A. y B. La primera de quince mil acciones de valor Cien Pesetas cada una y la segunda de veinte y siete mil acciones de valor Quinientas Pesetas cada una. Després de tota aquesta presentació es descriu el títol accionarial concret: Título de una acción preferente completamente desembolsada. Serie A. Núm. 4930. Reus 26 de Enero de 1932. Por la Junta de Gobierno. A continuació signen dos vocals. Davall de les dues signatures s'hi pot llegir en lletra petita una explicació sobre aquestes accions preferents. Finalment s'especifica la sèrie i les pessetes de l'acció: Serie A Ptas. 100. L'altra acció de 100 pts. és de la mateixa Serie A Núm. 4931. Les demés accions de 500 pessetes són de la Serie B, del Núm. 13037 al Núm. 13044.

 

El Banc de Reus estava associat al Banc de Catalunya, juntament amb el Banc de Tortosa i el Banc Comercial de Tarragona. Aquest Banc de Catalunya va ser una entitat de crèdit fundada el 1920 a Barcelona i tancada per suspensió de pagaments el 7 de juliol de 1931. El Banc de Catalunya i els seus associats van tenir una expansió espectacular durant els anys vint. La seva política fou la de l'anomenada banca mixta, que combinava captació de recursos a la vista amb inversions en cartera a llarg termini. La crisi financera de l'any 1929 va trasbalsar el negoci bancari del Banc de Catalunya i, així, el desequilibri entre un passiu exigible a la vista i un actiu poc líquid va propiciar-ne la suspensió de pagaments, conseqüència de la retirada del fons que l'empresa pública Campsa tenia en el banc; ordenada, segons sembla, pel socialista bilbaí Indalecio Prieto, ministre d'Hisenda del Govern Provisional de la República l'any 1931. L'actitud negligent del biscaí Indalecio Prieto, sigui per incompetència o sigui per desinterès, va perjudicar als estalviadors del Banc de Reus que es van quedar amb les fulles d'accions preferents com a record. El que quedava del Banc de Reus fou absorbit pel Banco Hispano Colonial i finalment fou dissolt l'any 1942 dintre del Banco Central.

 

 

4.     El carrer de Marcel·lí Domingo  

 

El polític republicà Marcel·lí Domingo va néixer a Tarragona l'any 1884. Va estudiar magisteri i va exercir de mestre a Roquetes. Fou un líder destacat del republicanisme tortosí. Molt bon orador, va ser regidor de Tortosa el 1909, i fou elegit diputat comarcal per Tortosa l'any 1914. Aquesta fou la primera vegada que la circumscripció tortosina tingué un representant republicà.

 

En aquells anys de començaments del segle XX, l'altra figura destacada del republicanisme tarragoní era Joan Caballé Goyeneche. Nascut l'any 1863, va passar la seva infantesa a Móra d'Ebre. La seva família es va traslladar a Tarragona i Joan Caballé va ser regidor republicà de l'ajuntament tarragoní. En el municipi morenc el carlisme va ser desplaçat de la vida municipal a partir de l'any 1903 pels republicans, i aquests continuaren regint l'ajuntament quasi sense interrupció fins al juliol de 1936. L'ideari dels republicans morencs estava basat en els postulats federals del barceloní Francesc Pi Margall, president de la Primera República l'any 1873. Quan Joan Caballé es va presentar com a candidat de Solidaritat Catalana pel districte de Gandesa a les eleccions legislatives de 1907, va comptar amb el recolzament dels republicans morencs; va resultar guanyador enfront del candidat conservador Mateu Vila. El seu triomf fou aclaparador a Móra d'Ebre, a Móra la Nova, i també a Batea on hi tenia orígens familiars. Per a convèncer als seus seguidors ebrencs va incloure en el seu programa electoral una proposta fonamental: que el Ministeri de Foment s'interessés pel projecte de construcció d'un pont que unís les dues Móres, projecte que el Ministeri va acabar incloent en el pla d'obres públiques de l'any 1908. Va ser l'inici de la fulgurant carrera política de Caballé. Les insistents gestions que va realitzar al Congrés dels Diputats a Madrid per a aconseguir que es portés a terme l'acord esmentat sobre el pont li va reportar ser reconegut com el diputado del puente. El seu esforç fou recompensat tant a nivell polític, amb la construcció del pont l'any 1918, com electoral, en guanyar totes les eleccions legislatives. Caballé sempre resultà escollit per aclamació a Móra d'Ebre.

 

El destacat polític morenc Ramon Nogués Biset evocava així aquella etapa: “ En el año 1906, en la época de Solidaridad Catalana empecé a actuar al lado de Cavallé Goyeneche en unas campañas que realizamos en Mora y en Reus, y luego con Marcelino Domingo en los distritos de Tortosa y Roquetas. ¡Como recuerdo aquellos tiempos, y nuestras andanzas por aquellos pueblos que estaban todavía adormecidos y, aún podría decir mejor, aletargados por el veneno del caciquismo! ¡Aquellas peregrinaciones, que efectuábamos a pie, montados en burro o en un carro, y en este caso, ya resultaba casi un confort!”

 

La instauració  de la Dictadura de Primo de Rivera, al setembre de 1923, va suposar a Móra d'Ebre la designació d'un nou consistori encapçalat per Joan Pinyol Peris. Aquest alcalde entrant va saber reclutar entre les diverses entitats i societats de la vila els membres del consistori i, així, un ampli sector de la societat morenca va participar en el govern municipal morenc durant la Dictadura de Primo de Rivera més enllà de les dèries partidistes. D'aquesta manera la Dictadura no va comportar un trencament amb l'etapa anterior, i l'ajuntament morenc va poder comptar amb tots els grups organitzats de la vila, des dels tradicionalistes fins als republicans.

 

Els republicans morencs van aprofitar els plans d'obres de la Dictadura per a impulsar un projecte de rec amb l'objectiu de contrarestar les perllongades sequeres que arruïnaven l'agricultura morenca. Per aquest motiu organitzaren una Comunitat de Regants, i els seus membres decidiren hipotecar les seves finques per a finançar les obres. Així, el rec morenc va entrar en funcionament el mes de març de 1926 i va permetre regar 1.200 hectàrees de secà. L'èxit d'aquesta obra comunitària cabdal per a l'economia morenca va comportar que els republicans morencs seguidors de Marcel·lí Domingo guanyessin totes les eleccions de la següent època republicana.

 

Marcel·lí Domingo va formar part del primer govern provisional de la Segona República. Des del mes d'abril de 1931 fins al desembre del mateix any fou ministre d'Instrucció Pública. A continuació fou nomenat ministre d'Agricultura, Industria i Comerç. En aquesta segona etapa ministerial va nomenar al diputat morenc Ramon Nogués Biset com a Director General d'Indústria, i al diputat tortosí Josep Berenguer Cros com a Director General de Duanes. Marcel·lí Domingo va exercir el càrrec de ministre d'Agricultura fins a l'octubre de 1933. En les eleccions del mes de febrer de 1936 fou elegit diputat del Front Popular per les comarques tarragonines. A causa d'aquestes eleccions va passar a presidir el partit Izquierda Republicana en substitució de Manuel Azaña, que va haver  d'ocupar la presidència de la República. En aquest govern republicà frontpopulista Marcel·lí Domingo va exercir de nou la cartera d'Instrucció Pública, i va nomenar com a Director General d'Ensenyament Primari a Josep Coll i Mas, degà dels mestres nacionals de Catalunya.

 

La popularitat de Marcel·lí Domingo a Móra d'Ebre en aquests anys de la Segona República va quedar demostrada amb la dedicatòria d'un carrer morenc per part dels seus seguidors. Així, el nom del carrer de Sant Valentí fou canviat pel nom de Marcel·lí Domingo. Al mateix temps la plaça de Dalt fou dedicada al diputado puente i va passar a dir-se plaça de Joan Caballé. Aquestes dedicatòries, però, no van durar més enllà de l'any 1939. La derrota de la Segona República va portar unes altres denominacions als carrers morencs. Tanmateix, Joan Caballé va morir a Tarragona el 31 de març de  l'any 1935, i ja no va veure l'inici de la guerra civil espanyola. Marcel·lí Domingo es va integrar formalment a la maçoneria en els anys vint. Durant l'estiu de 1936 es va instal·lar a Paris amb la seva família, potser buscant la protecció de la francmaçoneria francesa. En aquells anys de la guerra civil va viatjar a diversos països europeus i americans  amb la finalitat d'obtenir ajuda per a la causa republicana entre les organitzacions maçòniques. A finals de febrer de 1939 va emprendre un viatge en tren cap al sud de França amb la intenció de trobar-se amb els refugiats espanyols que havien passat la frontera amb motiu de la caiguda del front de Catalunya. Després d'un dinar a Limoges no es va sentir bé i es va haver d'aturar a Toulouse, on va morir el dia 2 de març. En el certificat de la seva mort es  va posar com a possible causa una intoxicació alimentària. En aquells moments de confusió no es va poder esclarir l'origen exacte d'aquella misteriosa intoxicació. Així, el cos de Marcel·lí Domingo es va quedar a Tolosa de Llenguadoc, a l'altra banda dels Pirineus. Per la seva trajectòria ministerial en els governs de la Segona República es pot dir que fou el polític català més important d'aquella controvertida etapa dels anys trenta.

 

 

5.     Conclusió

 

Els propietaris d'aquests documents trobats, Mariano Ardevol i Joan Serres, eren originaris del carrer de la Palma de la plaça de Baix, el balcó sobre l'Ebre presidit per l'església parroquial. Aquesta plaça era un lloc de pas obligatori per a qui volia passar a l'altra banda de riu encara a començaments del segle XX. El camí de Gandesa entrava pel cap de la vila i per davall del castell es dirigia a la plaça de Baix i al pas de barca. La construcció del pont de ferro promogut per Joan Caballé va canviar aquesta antiga pràctica viària. Els pilars del pont s'instal·laren al costat del barranc de Faneca, en el sol de vila, i allí es van construir els terraplens per a encaixar-hi el tram  recte i planer de la carretera nacional N-420. Els carrers del barri del sol de vila guanyaren importància a causa d'estar més pròxims al nou eix viari.

 

Un d'aquests carrers fou el del Doctor Peris que unia la zona de la plaça de Dalt amb el nou pont a la vora del riu. Aquest costerut carrer va denominar-se inicialment com a carrer Ample. Més endavant es va dedicar al metge que va cuidar als malats de l'epidèmia de grip portada per la Gran Guerra Europea de 1914 a 1918, el Doctor Peris. El sastre Joan Serres va desenvolupar el seu negoci en una botiga situada en una casa cantonera que té la seva entrada principal en el carrer del Doctor Peris; en el costat que dóna al carrer de Sant Valentí es conserva l'entrada de la seva sastreria i el seu petit aparador. Mariano Ardevol també va poder accedir al carrer del Doctor Peris pel carrer de Sant Valentí o per algun altre carrer de la plaça de Dalt. El Banc de Reus estava situat en el número 8 del carrer del Doctor Peris, en els baixos d'una casa que fa cantó amb el carrer d'Anselm Clavé, que és el més ample i planer per a entrar al raval del convent amb els seus carrers dedicats a Sagasta, Castelar i Pi Margall. Aquest raval del sol de vila va anar creixent amb la perseverant construcció del convent i temple de les germanes mínimes entre el final del segle XIX i el començament del segle XX.

 

Així, doncs, la construcció del pont sobre l'Ebre va canviar la dinàmica viària i va marcar les futures directrius del creixement urbà morenc. El casc urbà es va anar eixamplant des d'aleshores en direcció a la carretera nacional, la qual es va convertir en la principal via urbana i es va passar  a denominar com l'avinguda de les Comarques Catalanes. La unió de les dues ribes de l'Ebre va donar a Móra la força bàsica necessària per a fonamentar la seva capitalitat comarcal.

 

     BIBLIOGRAFIA

 

AUTORS DIVERSOS. 1996. Un tomb per Móra. Revista La Riuada nº 7 desembre 1996. Móra d'Ebre: Associació Cultural La Riuada.

 

AUTORS DIVERSOS. 1997. Ravals, places i carrers. Revista La Riuada nº 8 abril 1997. Móra d'Ebre: Associació Cultural La Riuada.

 

AUTORS DIVERSOS. 2016. Dossier: Els inicis del republicanisme a la Ribera d'Ebre. Miscel·lània del CERE nº 26. Flix: Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre.

 

MESTRE, Jesús. 1993. Diccionari d'història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62.

 

ROMERO, Luís. 1980. Cara y Cruz de la República 1931-1936. Barcelona: Editorial Planeta.

 

SÀNCHEZ CERVELLÓ, Josep; SOLÉ ARNAL, Josep. 1997. Móra d'Ebre 1875-1936. Economia, Societat i Política. Móra d'Ebre: Ajuntament de Móra d'Ebre.

 

SÀNCHEZ CERVELLÓ, Josep. 2004. Ramon Nogués i Biset. De la presidència de la Diputació tarragonina a la de les Corts a l'exili. Tarragona: Arola Editors.

 

SANCHO SANCHO, Josep. 2016. El marcel·linisme a les Terres de l'Ebre (1914-1939). Benicarló: Onada Edicions.

 

 

********************************************************************************